Jordi Viladoms

En Jordi (Sant Vicenç de Castellet, 1967) va néixer en un poble amb molts trens i carrers enfangats. N’hi havia amb grava. Tots els nens i nenes duien pedretes clavades als genolls. Ho recorda en blanc i negre, com un senyor vellet, que manava, i cada vespre els deia bona nit. Ho veia tot borrós, perquè era molt miop, i no va dur ulleres fins ben gran. El fascinava en Vickie. Dibuixava en uns quadernets que la mare li cosia. Va descobrir el plaer de llegir amb un Mortadelo. Després, el pare li va regalar un Tintín. El va trobar tan meravellós, que va decidir ser dibuixant.