Picanyol i Ot, el bruixot

No sabem si en algun país hi ha un monument dedicat a un personatge del món dels còmics. A casa nostra, però, n’hi ha un. És el que Moià va dedicar a Ot, el bruixot, situat al bell mig del parc municipal de la vila. Imaginem el goig que devia sentir el seu creador, el dibuixant Picanyol, quan va saber que els seus conciutadans havien pres la decisió de fer-lo i col·locar-lo en un lloc al seu abast, ja que el podia veure cada dia només que fes una passejada més aviat curta des de casa seva.

Al llarg de quaranta anys, a partir de desembre de 1971, les tires gairebé sempre verticals d’aquest bruixot, silenciós, sempre vestit amb una capa negra i amb un bon barret encastat al cap, han ocupat un lloc d’honor a les pàgines de Cavall Fort. Se n’han publicat més d’un miler que reflecteixen les trifulgues de l’Ot amb la seva dona, el joc que en qualsevol moment pot atorgar a la seva inseparable escombra com a vehicle o com a eina de treball, la facilitat per treure del barret qualsevol estri, objecte o animaló que li permetran redreçar una situació complicada, les maneres de camuflar-se quan el persegueix l’inefable agent de l’autoritat, les transformacions de què són objecte els individus indesitjables -delinqüents, creditors, importuns-, el joc dels miralls, la presència intermitent de l’amic mussol, la rivalitat amb alguna fada, els canvis de temps a conveniència personal, les fugides a alguna illa deserta a la recerca de pau i tranquil·litat, i tota mena de transformacions que li permeten aïllar-se d’una realitat que tots voldríem més amable.

Per a nosaltres és un misteri que l’Ot no sigui un personatge de còmic reconegut internacionalment com ho són Mafalda, Charlie Brown o Sergi Grapes. I encara més pel fet que les seves historietes són mudes, sense paraules, i no hi ha cap text que necessiti ser traduït, que és l’obstacle més gran que tenen les històries escrites en català per projectar-se a tot el món. No! Les històries tan poètiques i divertides de l’Ot es poden entendre a tot arreu amb un sol cop d’ull.

A Cavall Fort creiem que seria bonic que, un cop s’hagin republicat el miler llarg d’aquestes històries, es tornessin a començar des del principi. Els lectors del futur tenen dret a admirar-les perquè és impossible que passin de moda.